| Miriam |
|
|
|
|
| Pròleg |
|
|
Mentre
trobem la manera de donar forma a la pàgina web,
que proclamarà el que som i el que volem ser amb
la gràcia de Déu, ens plau de contemplar el
que farem al cel, bo i entonant ja, des d’ara a la
terra, l’himne de lloança a Déu, amb
els ulls fits en Maria Reina de l’Univers.
Centrarem la nostra consideració en un fet preliminar,
del tot cert i indiscutible, que Déu Nostre Senyor,
s’ha complagut en la Verge Maria, com a fruit privilegiat
de la terra santificada, i que no li cal esperar dels homes
ja res de semblant, sinó completar la satisfacció
divina en el creixement i santificació de tot el
Cos Místic de Crist. |
|
|
|
| Què és María |
|
|
| L’home
no pot alçar la mirada a Déu sense Maria. Ella curulla
la nostra insuficiència i exalta amb la seva maternitat
universal la nostra indisposició innata. Sí, germans,
es així, i això gràcies al seu incomparable
sí generós, en acollirnos a tots en el seu si matern.
Al Cel, som tots engendrats per ella. Gràcies al seu gran
amor i incomparable humilitat |
| |
|
|
| L'amor
de Déu és tot en Maria |
|
|
| Déu,
en la seva eternitat, ens ha creat tots en Maria. Veient Maria
ens ha donat el ser. I contemplant Maria ens donà Jesús.
I amb Jesús, Maria ens guanyà el cel. L’amor
de Maria és l’amor de Déu, abocat a ella,
i absorbit del tot per Ella. Nostra és Maria, i nostre
l’amor infinit de Déu per ella. Què es l’amor
infinit de Déu? |
| |
|
|
| El
Papa ho dirà més bé que els clàssics orador |
|
|
Hauríem
de deixar-ho dir al Sant Pare, Benet XVI, que acaba de publicar
la seva primera encíclica: “Déu és
amor”. Sabent que s’inspira en l’etimologia
de la paraula, recollim també nosaltres l’aportació
que fan els més cèlebres autors clàssics,
com és, entre ells el gran Ciceró. Tot el que es
pugui dir de l’amor és en favor de Déu.
“Amar”
–diu l’autor llatí– “no és
altra cosa que voler que algú gaudeixi dels màxims
béns, encara que d’ells no li’n toqui part
a ell”, o també, “tenir un gran afecte i estimació
per aquell a qui s’estima, sense buscar la satisfacció
de necessitat o utilitat qualsevol”. Això és
el que Déu, Amor infinit, experimenta amb perfecció
i intensitat màxima. |
| |
|
|
|
 |
| Com
imitem Déu |
| |
| Per
la nostra felicitat |
| Si
Déu és amor, com sabem i afirmem, és per
amor, i amb amor, i per a l’amor, que ens ha creat. En l’essència
i en la vivència de l’amor. Ell és infinitament
feliç, i vol que també nosaltres gaudim de la felicitat
eterna que solament Ell pot experimentar. Ell ha creat l’univers,
(el món que veiem i el que no veiem) i ha fet l’home
a la seva imatge. |
| |
| Amb Sant Benet |
| Fets
a la seva imatge i refets en la seva gràcia, se’ns
orienta i faculta a atansar-nos a Ell que és obert a admetre’nssempre
i en tota conjuntura. A més el nostre Pare Sant Benet ens
encoratja i incita a això, dient-nos que ens cal “sospirar
amb tot el deler per la vida eterna”, emprant l’expressió
“amb tota concupiscència espiritual” |
| |
| Que
ens vol "sospirant pel cel" |
| Es
pot desitjar així la vida eterna, que és la mateixa
vida de Déu, sense haver-ne assaborit almenys un tast?
Efectivament, es pot; el mateix sant Benet descriu a continuació,
quins són els signes i senyals d’haver-lo experimentat.
Tots ells es poden resumir en unes paraules: haver sentit un creixement
sensible de l’amor y bondat envers Déu i els germans. |
| |
| Com
un sol cor i Cos místic |
| Déu
és assequible de veritat perquè és essencialment
bo i origen de tota bondat, i resta sempre obert a la criatura
des que crià el món sense moure el seu estatge etern.
Posant- hi els límits d’espai i temps com a coordenades
prèvies, per tal de encabir-hi tots els conjunts destinats
a constituir els éssers que, formant un cos, es disposa
a acollir en el seu si etern. |
| |
| Tots
units per l'amor |
| ¿Què
vol dir el text dels LXX (Eccli, 18,1) “Aquell que viu eternament
creà totes les coses alhora” (Montserrat), juntes
(Cambó), “todo por igual” (Bilb), o “en
comú”? El text contraposa ”l’etern que
viu sol”, a tots els sers creats “en comú”;
com formant però unitat, a semblança i imatge de
l’u, o l’únic que viu sol i feliç en
l’eternitat, “i que a ningú mai no ha confiat
les seves obres” |
| |
| Formant un sol cos místic |
| Perquè
la criatura atregui la mirada de Déu, cal que s’unifiqui,
que formi un conjunt, cada ú en ell mateix, i tots plegats
formant un sol poble. Com un cos orgànic, vivificats per
l’amor, i units per un sol esperit; com cohesionats per
imitar la íntima unió del vivent que els ha creat
en l’eternitat que es seva, per anar descobrint i participant
el Ser etern. |
| |
| Imitant Déu |
| Quan
el “temps” haurà arribat, el que viu eternament,
es descobrirà obertament, i es donarà a conèixer
com tres Persones cohesionades en l’amor essencial. Abocades
a l’obra creada, es veurà palesament l’obra
divina en el conjunt de la creació, i com aquesta ha estat
conduïda, tota ella, a partir d’un moment cabdal i
d’uns fets transcendentals. |
| |
| Que
escollí Maria |
| Aquest
“moment” nostre, quan Déu, que viu eternament,
crea “conjuntament” totes les coses, té la
mirada posada en una criatura, profetitzada i prefigurada des
del Principi amb Eva, quin nom l’àngel capgira amb
l’Ave, i abans per la lluna, que el sol Crist Senyor il·lumina,
i per munió de fets i personatges, cites i heroïcitats,
que la proclamen Reina de l’Univers. |
| |
| Predestinada de sempre |
| I
qui gosaria creure que en l’impenetrable secret del cor
diví, en l’insondable recer de la intimitat divina,
jau, de sempre la figura de la nostra mare i reina, la dolça
i incomparable Verge Maria, que infantarà el bon Jesús?
Perquè l’home pensa i actua en el temps; però
Déu, fora del temps, immens en l’amor i la saviesa
des de l’eternitat. |
| |
| ¿Per
qué escollida? |
| Què
veié Déu en Maria, de sempre, per escollir-la entre
tots els sants i els àngels i posar-la per reina de la
Creació? Gojosa ella i complaguda per la distinció
i gràcia singular que Déu li feia, distingia bellament
davant Isabel entre el goig de l’ànima que ella sentia
i l’exaltació del seu esperit, que experimentava
per “Deu el seu salvador”. |
|
|
Com
imitar Maria |
| |
| Abast
del Fiat
|
| Tota
ella, cos i ànima, adorava el Senyor que l’afavoria
amb una distinció única entre tots els homes. Però
entre els favors que rebia hi havia el que provenia de “Déu
que la salvava” de caure en mans o poder de l’enemic,
ni que fos per un instant, com tots els homes, en mèrit
del seu Fill i el propi fiat generós. |
| |
| Intuïcio
de l'amor diví |
| Aquesta
entrega de Maria, que era disposició amorosa del seu “cor
immaculat”, incloïa una total i clara percepció
de l’amor infinit del Déu creador; ponderava del
tot i estimava, que ella era digna de la seva més gran
i plena entrega, en cos i ànima, talment com Déu
Pare mateix es disposava a fer a l’home, amb la persona
del seu Fill estimat. |
|
|
| Confiem
en Déu en plenitud |
| |
| Amor Trinitari i Creador |
Doncs,
en l’amor essencial de Déu Creador i Pare s’apuntala
el fiat de Maria. Com s’hi apuntalarà l’“obediència
a la fe” que prestaran els seus fills espirituals,
després d’ella, fins a la fi del món. Les
altres atribucions que es fan a Déu, com la de “poder”,
“justícia”, “saviesa” i altres,
son justes exaltacions de les virtuts humanes, en grau summe;
o matitzacions del seu amor. |
| |
| Maria perfecció humana |
L’amor
entranyable i essencial de Déu, no ha estat mai contemplat,
ni ho serà jamai, en tota la terra i el cel, com en el
cor Immaculat de Maria Verge. Per la seva immaculada puresa. Per
la seva gran humilitat. Per l’amplitud i profunditat
del seu sí generós, i del seu si dilatat, capaç
d’infantar un Fill de Déu i tot un Món. |
| |
| Enaltida per Benet XVI |
| Bellament
clou el Sant Pare la seva primera encíclica amb un cant
a Maria, “mirall de tota santedat”. Aquestos darrers
capítols del missatge pontifici cal llegir-los i meditar-los
des de la perspectiva de l’amor a Déu de Maria la
seva Mare i Mare nostra, i de l’amor de Déu entranyable
a favor de tots nosaltres. |
| |
| Contemplem-la en Déu |
Detinguem-nos-hi
també nosaltres, i mirem d’amarar-nos de l’abundor
de la gràcia que regalima de l’excelsa formosor de
tan bella criatura, sols ella mereixedora d’atraure el Déu
perfectíssim en el ser increat, i en la potència
de
l’amor, i de ser associada a l’obra de salvació
del món i glorificació de Déu. |
| |
| Amb l'Evangeli |
| Ella
sabé estimar Déu que engendra eternament el seu
Fill amb amor infinit. Ella ho descobrí quan prengué
la resolució de servar per Déu la virginitat, encoberta
amb desposori, i mantinguda amb intransigència davant l’àngel
de l’anunciació. Reservada a Déu sol i ofrenada
a l’Altíssim junt amb tota la vida i mort del seu
Fill diví. |
| |
| Exalçant-la |
Perquè
sabé penetrar el secret diví del Pare d’ofrenar
Exalçant-la el seu Fill etern per l’amor a l’home;
i valorà tan gran amor amb l’entrega d’ella
més completa i perfecta. A més, Ella s’oferia
a Déu, en nom de tots nosaltres. Per això som fills
seus en Jesucrist, i ens sentim joiosament obligats a seguir les
seves petjades i virtuts.
Com?
Descobrint en Déu l’amor infinit a favor nostre.
I en la seva resposta, donant-se ella del tot a Déu, sense
cap ombra de vacil·lació, ans confiant-se del tot
a ell. Estimant tots els homes com Déu, que els ha creat
i els ha ofert la vida eterna. No reservant-se ella la glòria
de res, i referint tot bé a Déu. |
| |
| Déu
sap com ajudar |
| En
crear l’home Déu preveu què passarà.
L’home és creat lliure; amb llibertat, però,
sota un gran enemic de Déu i de l’home. L’home
necessitarà un ajut per mantenir-se fidel al seu Creador.
Déu ja hi compta. I està disposat a ajudar-lo delicadament
i amb saviesa deixant-li el mèrit de la llibertat fidel. |
| |
| Déu
mateix salva l'home |
| Déu
estima entranyablement l’home, tant, que està disposat
a salvar-lo per l’únic home que sortirà de
Déu mateix, per mitjà del Verb, Fill etern de Déu,
capaç de reparar la corrupció del món. Caldrà
però, que l’home sigui verament home, nascut del
llinatge humà. Maria veu que el món es perd, i que
sols Déu el pot salvar. Sola ella, que hi pot fer? |
| |
| El
cor de Maria |
| Maria
pateix. Voldria remeiar la situació: ella confia en Déu
i en el seu amor i saviesa infinita. Prega, sospira, nit i dia,
amb els sants i amb oracions de la Bíblia. Sap que Déu
sempre estima i sempre hi és a temps. De sobte ella rep
un missatge. Es una salutació angèlica de bon auguri:
aquesta salutació ¿quin precedent té en l’AT? |
| |
| Què
diu la Biblia? |
| Maria
està avesada com diu Benet XVI en la seva encíclica,
a pensar com Déu, segons la Bíblia expressa. Com
el nostre Pare Sant Bernat a qui el text sagrat fornia les paraules
i expressions del seu llenguatge. Aquí, però, sembla
que ella ens vol fer comprendre, a més, que el nou Testament
tot ell està prefigurat en el vell. Doncs cal anar a ell. |
| |
| Missatge diví |
| L’àngel
Gabriel la saluda. No l’afecta a ella la seva presència,
sinó les seves paraules. Instintivament ella les trasllada
al text bíblic, i, com diu el text sagrat, experimenta
una certa torbació que sembla derivar en neguit ¿D’on
treus tu, Gabriel gojós, la paraula p?tap??. D’on
pot haver sortit o el seu equivalent, sinó dels llavis
de Maria? |
| |
| Per
salvar el món |
| Per
què es torba Maria? ¿per no saber d’on surt,
o d’on prové aquella paraula, o perquè ha
copsat, malgrat la seva radical humilitat, l’origen aterrador
del seu significat? Per què aterrador? El vell Testament,
quan el poble escollit entra en possessió de la terra promesa,
es complau en crear escenes i situacions que prefiguren la vida
de la gràcia futura. |
| |
| Ella
serà corredemptora |
| Aquí
deu radicar el misteri de la torbació i del neguit de la
Verge Maria. No degué ella trigar gaire en copsar tot l’abast
d’aquelles paraules de bon auguri de l’àngel.
El Messies, el Salvador del món, el que ella sospirava
amb els profetes per poder veure alçar-se la humanitat
caiguda, i que naixeria d’una verge, virginitat que ella
gelosament encobria, podria venir per ella... |
| |
| Per
la seva Virginitat |
Segons
l’àngel, “ella, és la plena de gràcia,
i en ella està el Senyor”, que l’escollia entre
les dones per a ser mare del Salvador, en haver obtingut aquesta
gràcia de Déu Pare etern. I aquí apareix
la grandesa de la Verge Maria; i la torbació, la virginitat,
ofrenada a Déu.
Segons
l’àngel, “ella, és la plena de gràcia,
i en ella està el Senyor”, que l’escollia entre
les dones per a ser mare del Salvador, en haver obtingut aquesta
gràcia de Déu Pare etern. I aquí apareix
la grandesa de la Verge Maria; i la torbació, la virginitat,
ofrenada a Déu. |
| |
|
| El
que Déu fa en Ella ho fa en nosaltres |
| |
| Misteri
de l'Encarnació |
Talment
fou així, que ho exposa a ella l’àngel quan
aquest li digué clarament que havia de tenir un fill, i
que aquest fill l’anomenaria Jesús (salvador) perquè
ell seria gran, y anomenat Fill de l’Altíssim. ¡Pobra
Maria! Però li restaven forces per exclamar: ¡Però
si jo no tinc marit! Ni et cal –li fa l’àngel–
per què serà Fill de Déu”. |
| |
| Rendida
del tot a Déu es dóna al proïsme |
| L’àngel,
corprès de tan sublim simplicitat de Maria i alhora amb
tanta capacitat davant Déu, l’assabenta de la gestació
de la seva cosina Elisabet ja velleta. Maria ara ja no pot evitar
la seva emoció. Confosa davant la grandesa de l’amor
Diví, prorromp en aquelles paraules que d’ença
d’aleshores no cessen de donar voltes per tot el món.
“Heus aquí l’esclava del Senyor; que es faci
en mi segons la seva paraula”. |
| |
| Maria
filla de Déu Pare, Mare de Déu Fill esposa de l'Esperit Sant |
| |
Maria
ha entès que des d’ara Déu se l’ha feta
seva i que ell mateix la conduirà. A partir d’aquest
instant, serà ella un sagrari vivent; o com una nau Sagrada
que el buf de l’Esperit anima. ¡Quina imatge més
bella pels fills de la gràcia, que ella ens ha engendrat
en nosaltres per Crist! El Déu que l’ha feta seva
ens estima també a nosaltres, i ens vol fer del tot seus.
A
partir d’aquest moment, Jesús té mare a la
terra, té Pare al cel, té els homes per germans,
té els àngels al seu servei. El déu d’aquest
món, en canvi, l’adversari seu, pren posicions davant
el personatge per a ell tan intrigant. En l’Apocalipsi sant
Joan descriu tota la realitat del qui té el domini sobre
aquest món, i regeix les forces del mal, perseguint i combatent
els bons. |
| |
| El
gran misteri de Déu |
| Si
el nom sagrat de Déu, aquest breu mot, expressa l’Inefable,
i l’acceptem com a denominador vàlid del Creador
i Senyor de l’Univers; el gran Misteri de Déu, que
comprèn la seva essència i la seva obra, escapen
a tot intent d’abarcar en un mot de contingut positiu, la
realitat divina, a pesar i malgrat que ho aconseguim dient amb
el Papa “Déu es Amor”. |
| |
| Què es Déu |
| Diem
que ho aconseguim afirmant que “Déu és amor”,
perquè l’essència i el motor de Déu,
ell, de substància immaterial i espiritual, és ser
feliç en el seu ésser estabilitzat en estimar-se
i estimar, que fa en la seva eternitat. El mal no existeix amb
ell. Ni el tolera, ni hi cap. Es fruit bord del temps de Creació
de sers lliures i de limitació actual. |
| |
| Què
som nosaltres |
| Pensem
que l’actual “simultaneïtat” aparent de
l’existència de Déu etern i de l’home
temporal pecador, de fet no existeix. No té res a veure
l’eternitat de Déu i del seu estatge perdurable,
amb l’existència temporal nostra, encara que el nostre
ésser participa misteriosament de l’essència
eterna de Déu per la gràcia. |
| |
| Què
volem saber |
| Dit
això, i salvada la imperturbabilitat de la felicitat divina,
gloriosament participada pels benaurats nostres estimats, estimulats
nosaltres per la bondat divina i la seva generosa invitació
paternal, endinsem-nos en inquirir humilment quin és el
seu gran misteri que l’ha dut a crear-nos per a Ell. |
| |
| Què
ens cal saber |
| Abans
de tot, adonem-nos que la nostra dignitat és molt gran;
i que la nostra vocació per al Cel ens fa criatures noves
d’aspiracions eternes realitzables. Que, com la Verge Maria
intuí des del principi, l’Amor i la Bondat de Déu
excedeix tota ponderació, i que mai no podríem compensar
ni correspondre-hi sense Jesús i Maria. |
| |
| Jesús
i Maria obren i clouen |
| El
cicle de satisfaccions, de desagreujaments, que tota la Creació
pot oferir a la Divinitat, junt a les més pures lloances,
obtenen, amb Jesús i Maria, la plenitud del necessari culte
reparador suficient per a desagreujar Déu Pare Tot poderós
del greuge fet per la criatura, a la seva infinita bondat i amor
en crear lliurement l’home amb dret d’aspiració
a l’eternitat. |
| |
| Jesús,
per l'amor al Pare tot morint |
| A
redós de Jesús, pel seu amor al Pare, al qual glorifica
a bastament i de la Mare Maria, escollida per Déu mateix
entre totes les dones, per a ser la més digna compartidora
i corredemptora dels mèrits incomparables de la Passió
i mort de Jesús, fill seu i fill del Pare… ¿Qui
pot calibrar la dimensió del sofriment físic i moral
de Crist al llarg de tota la seva vida mortal sabent que moriria,
patint, clavat en creu amb Maria? |
| |
| Maria,
per l'amor al Fill, sense morir |
| I
amb Maria, que era escollida per acompanyar Jesús, fill
seu i engendrat de Déu, per ministeri d’un àngel,
i criat amb els seus pits virginals, crescut sota la calor d’un
servei domèstic exemplar i acompanyat d’un cor immaculat,
bategant tothora a l’uníson amb el Cor de Jesús,
amb l’angúnia compartida de Jesús soferent
de dolor a la Creu, i a la fi sense poder morir amb Ell? |
| ¡Espectadors
privilegiats de les grandeses divines, siguem agraïts, i
estimem Déu i els germans! Per a poder gaudir sens fi de
la seva companyia benaurada. |
| |
© Comunitat
de Lord. Santuari de N. Sra. de Lord. Sant Llorenç de Morunys.
Primera Edició: Juny de 2006.
Reservats tots els drets
Realització: Ediciones Rondas, S.L. Gaspar Fábregas,
50. Esplugues L.
Barcelona. Tel. 933 721 068 – info@edicionesrondas.com
Dipòsit Legal: B-1.868-2006. ISBN: 84-85247-42-6 |
| |
| Pujar |
|
